dilluns, 7 de maig del 2012

TIC, educació i estratègia digital. Assignatura pendent?


Resulta divertit parlar a un infant sobre sobre els discos de vinil, les cassette o els vídeos VHS.  Per als més joves és gairebé com quan a nosaltres ens parlaven  de l’arribada del cinema sonor, salvant les distàncies!
Però és obvi que han nascut en un món digitalitzat i això té unes conseqüències evidents. Per això, resulta ingenu creure que els nostres escolars i els nostres estudiants,  que han crescut  en aquest entorn, puguin respondre de la mateixa manera a l’escola, l´insti o la universitat que les generacions anteriors.
No parlem d´ un tema senzill ni fàcil. Però resulta del tot estratègic comptar amb models que compatibilitzin l’educació offline i on line. Perquè l’àmbit on line forma part des de fa temps de l’aprenentatge informal dels més joves. Aquesta és la realitat. Les TIC estan al seu món, en el seu dia a dia i cal, doncs, que entrin de manera estratègica en la seva educació formal.
Per això, sovint les comunitats educatives de moltes societats estan, no ja adaptant, sinó reinventant alguns mètodes i practiques d’ensenyament i aprenentatge, responent així als reptes en innovació i TIC. I ho fan, amb qüestions tan importants com ara la de l’educació en els usos responsables i segurs en les xarxes socials.  O en la necessitat de comptar amb habilitats necessàries i coneixements per protegir la privacitat. I també en  la d’aprofitar el món digital i les seves eines per a acostar els estudiants a la curiositat per l’entorn, per la cultura, pel medi, l’esperit de recerca, el mètode científic…
I és que la incorporació de les TIC i l’espai digital també pot facilitar a  atraure els i les joves a que desenvolupin projectes compartits a través de la creativitat i de la imaginació.  Un concepte que va més enllà d’emprar ordinadors.
Per tant, crec que  per a interioritzar definitivament el món digital a l’educació  no es tracta tant de grans inversions en ordinadors o altres dispositius, sinó més aviat d’impulsar i redissenyar mètodes per comptar amb continguts i usos al servei de l’educació. Tot aprofitant el potencial de la tecnologia més actual i amb més dimensió social.
A Europa i més concretament al nostre país i hi ha una gran bateria de bones practiques en aquest sentit.  Es tracta, doncs, de créixer en aquest sentit, amb xarxes que estimulin les bones practiques i la creació de noves.  De prendre bona nota de projectes impulsats per professionals, mares i pares, alumnat i municipis, entre d’altres. De sinergies entre món públic, associatiu i /o privat.  Des de petits (grans) projectes intergeneracionals que faciliten que els néts ensenyin els avis diverses TIC al potencial de la realitat augmentada en molts continguts educatius. De la creació de projectes científics en xarxa al desenvolupament de comunitats educatives i plataformes on line.
En aquest sentit, però, resulta fonamental  a Europa estendre noves visions i  sobretot noves estratègies digitals just en el moment que es dissenyen els grans programes educatius. Per anar més enllà del voluntarisme concret.  Perquè no solament és vital per a la formació del capital humà o per la nostra competitivitat al món. També per a desenvolupar-se com a persones i com a ciutadans i ciutadanes en un món complex i on la dimensió digital anirà a més.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Mites i realitats de la comunicació digital

Malgrat els ràpids avenços al nostre país, encara avui en dia hi ha moltes organitzacions públiques, privades i del tercer sector que continuen emprant esquemes tradicionals de comunicació. Un factor que condiciona en gran mesura la seva capacitat d' interacció amb la societat o amb els clients.


No obstant això, amb el temps, la comunicació de "tu a tu" amb el client o la ciutadania resulta, sovint, la clau de volta per posicionar-se en la nova era que ens ha tocat viure. Cada cop més, es busca estar millor informats sobre els temes específics que ens interessa i d ´acord amb preferències. I això vol dir que s’incrementa el nombre de persones que únicament “connecten” amb organitzacions i persones que es mostren afins a les seves inquietuds específiques.
Aquest canvi de paradigma no és en absolut un debat teòric. El vivim cada dia en els camps del tercer sector, en l’empresa privada i també en les institucions públiques. Creix el número de persones sempre connectades, que interactuen en temps real i tenen tecnologia mòbil (smartphones, tablets, mòbils…) per a gestionar de manera independent i al moment la informació. Canvis que fan que, per exemple, cada vegada sigui més habitual que les captacions de fons que fan ONGs es facin amb estratègies 2.0. O que la figura del “Comunity Manager” s’estengui també a les PIME. I que les administracions cerquin fórmules de “connectar” . O que les institucions, des d’una visió avançada socialment, vulguin corregir la bretxa digital per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats.

Ara bé, l’estratègia digital no es pot improvisar. No es tracta d’abandonar la comunicació 1.0 encara molt potent i molt necessària per a  contactar amb moltes persones. Ni tampoc es tracta d’improvisar pàgines i canals únicament “perquè cal ser-hi ”. Estar a les xarxes socials no és merament una qüestió de comptar amb un nou canal d’atenció al ciutadana o al client (un model obsolet), sinó incorporar a la visió de l’organització noves eines que contribueixin a aconseguir els objectius que es persegueixen.

Crec que al món digital allò important és que els usuaris cooperin amb la missió de l’organització. Aquest és el principal valor afegit que pot aportar a moltes entitats, empreses i institucions aquests entorns. Qualsevol pla de comunicació digital ha de contemplar que es pot fer perquè el client, el simpatitzant o la ciutadania participi i col·labori en els serveis o projecte que es presten.

La tecnologia al servei dels projectes de les organitzacions no és únicament una qüestió d’estils, també és d’estratègia. Una bona gestió digital també ha de passar també per aspectes com la innovació, la diferenciació i la creativitat, ja que parlem d’un entorn que cada cop se saturarà més. I per una gestió acurada dels continguts i de l’atenció personalitzada.

I és que , parlant en plata, no hi ha cosa més influent que una recomanació
o un suggeriment d´una amistat en que confies. No hi ha campanya de màrqueting o de comunicació més poderosa. Adonar-se i posar-s’hi, insisteixo, des d’un enfocament estratègic, resulta fonamental per a qualsevol organització que vulgui atraure persones cap al seu projecte.

dijous, 12 de gener del 2012

Governs 2.0: bàsics per a societats obertes i economies productives

L'extensió, amb més o menys velocitat, de l´e-govern, també anomenat govern electrònic (eGovernment) és una tendència imparable a molts països del món, també al nostre. L'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) permet a les institucions millorar i fins i tot transformar les relacions amb la ciutadania, així com millorar la provisió dels serveis públics, la cultura de les organitzacions i el foment de la participació ciutadana.

Tot i així, per a introduir aquests conceptes, les institucions han de revisar les pràctiques de treball i de presa de decisions. Sovint han de redissenyar processos i optimitzar els front office i el back office. Així com canviar la seva estratègia de comunicació institucional en mitjans digitals i socials, que poc tenen a veure amb els tradicionals.

El potencial de millora que planteja les TIC a la direcció i la gestió de les institucions i serveis públics resulta evident. Impacten en la qualitat de les polítiques públiques, incrementen la participació de nous actors i també l'eficàcia i l'eficiència. Faciliten governs relacionals. I és que el govern 2.0, canvia la cultura de decidir i les formes d'interactuar. Va molt més enllà d'obrir un o quatre canals a les xarxes socials. Difícilment hi ha apostes d'innovació i proximitat que no incorporin canvis en la manera de dissenyar, explicar i implementar polítiques públiques adaptades a aquesta manera d'entendre la comunicació entre ciutadania i institucions.

Al meu entendre, una estratègia de modernització i de competitivitat del teixit econòmic i social passa també per governs electrònics eficients i amb una cultura 2.0. I en aquest sentit hi ha casos d'èxit al nostre país i molt imaginatius, que per cert, sovint no impliquen increments de despesa ordinària però si un important esforç de creativitat i de lideratge. Per això, ara que urgeix fer canvis al nostre model productiu, és hora d´accelar aquesta cultura de governança. Una cultura, que per cert, ja és força habitual en molts entorns socials, cívics i econòmics.

I és hora també d'apostar decididament en facilitar les coses en aquest sentit, en primer lloc, a les institucions més properes, les locals, les quals, sovint han estat les més avançada en aquesta matèria. Perquè invertir en governs 2.0 és invertir en societats obertes i innovadores. Una inversió, per cert, prioritària en societats obertes, socialment avançades i amb economies competitives.

dijous, 1 de desembre del 2011

Els governs relacionals van a més...


A ningú se li escapa que totes les organitzacions i també les institucions públiques han d´adaptar-se a un context social, econòmic i polític en profunda transformació.


Sovint, els governants i directius han de gestionar institucions amb eines de gestió  que ja no respon als reptes actuals.




El model de govern relacional pretén superar aquestes limitacions, així com les limitacions econòmiques i competencials per a garantir polítiques i serveis públics que responguin a les necessitats de les seves societats.

El govern relacional posa l’accent en les relacions entre els agents públics i privats d’una xarxa de polítiques publiques. I a tal fi requereix de lideratges amb perfils basats en la proactivitat, la intel·ligència emocional, la negociació. Que comparteixin noves maneres de comunicar-se com ara la propiciada pels “social media”. Xarxes socials que canvien i canviaran encara més la manera de decidir de les institucions públiques.

El govern relacional necessita de la participació ciutadana i la xarxa comunitària per a consolidar els acords entre actors. Així com d´una organització administrativa basada en la direcció estratègica, sistemes de qualitat de serveis públics i transparència i rendició de comptes.

Aquest estil de govern i de dirigir les administracions públiques implica també reduir el pes del principi de jerarquia administrativa pel de cooperació, dotar-se d’eines eficaces d’informació i seguiment de polítiques, així com de protocols de funcionament i de trobada entre diferents àrees i nivells de govern.

Arreu d´Europa s´estenen aquests nous estils en el govern d´una institució. Un procés que probablement s´accelerà.  I que es basa en el sentit comú:  la tasca relacional de contactes, acords i negociacions amb múltiples actors que actuen en un entorn territorial és una funció de l´estratègia  dels governs que actuen en societats com les actuals.

dimecres, 30 de novembre del 2011

Estrena

Amigues, amics,

Estreno aquest espai personal a les xarxes on compartir idees, reflexions...propostes. Ratlles on comunicar visions i on expressar preguntes. Vivim en un entorn canviant. I malgrat les presses i la velocitat cal aturar-se, encara que sigui un moment i crear lectures pròpies sobre el món que ens toca viure.

Salutacions!